Nino Nino a Rúbies

Buscàvem la nova via de l'Indi, l'Esperit Mohicà, i vam trobar la Nino Nino... sense saber-ho! Almenys les primeres dues tirades coincidien, en traçat i grau, amb la mini- ressenya que havia sortit al Vèrtex, però a la tercera ja no tant: la nostra ressenya marcava recte amunt, però la via tirava descaradament en flanqueig horitzontal a la dreta... Més amunt encara, a la quarta reunió, es va aclarir l'enigma, perquè hi vam trobar el llibre de registre, dins d'una capsa de gal.letes Birba.



Doncs aquesta via Nino Nino ens va agradar molt, felicitats als seus autors. Escalada variada de plaques, fissures i diedres, i amb algun tramet obligat. Està  ben equipada amb parabolts i algun clau casolà, a completar amb alguna peça. Va bé portar els tascons i friends del rigor. Si es vol assegurar el pas de l'últim llarg de V+, val la pena portar un Camalot del 2.




Resum:
Via Nino Nino, Rúbies (Peladet Oriental), 21.1.2012
170 m de via en 5 tirades, màxim obligat 6a o 6a+ (dos o tres passos aillats)
Via gairebé equipada, portar Aliens i friends fins al Camalot 2 i tascons.
Alguns blocs inestables, vigilar fins que s'hagi netejat una mica més.
Via molt recomanable. Resse rumbateam: Nino nino



Companys de cordada: #1 Jesús/Carles, #2 Txell/Wolfgang

• Comentaris [0]

Quin Paco?

Un día tranquilo por Agulles buscando escalar un poco al sol ...
Notas discordantes: el viento en las partes altas y nuestra memoria que nos traiciona constantemente. Por suerte topamos con un viejo conocido, Ricardo, que nos arroja cierta luz entre aquellas canales. :)

• Agulla del Capdamunt/Aresta Brucs.
• Paraboles (pocos)
  

• Saca Gran/Stepanie.
• Espits (una trozo de lija a pie de via nos da la pista del estado de los mismos ...)
• resse: lanochedelloro
  

 jesús

• Comentaris [3]

Corda trobada

 recuperada corda atascada a la via del guillem, al tossal de la feixa .
 si el propietari la vol recuperar, o algú en te noticies, es pot posar en contacte amb mi a:pablo@maderasrubi.com

amor i pau

• Comentaris [0]

Peque Mantecas - Roca Alta‏

Fa uns dies, just per acomiadar l'any, vam aprofitar un dia radiant i molt lluminós per fer la Mantecas, una de les més clàssiques de la Roca Alta.
Destaca la primera tirada de fissura vertical, amb passos obligats i molta continuïtat. Assegurada amb claus de l'època (la via és de l'any 1982 - és a dir, ja té 30 anyets!) i algunes de les seves bagues corresponents, convida a portar-hi un bon arsenal de friends fins al Camalot 2.



La resta és anar fent, amb alguna que altre sorpreseta, com ara per exemple la sortida de la tercera reunió amb una panxeta típica, assegurada amb un clau més que dubtós... a la ressenya del Luichy posa que el llarg és Vè, però jo diria que se'ls va oblidar de graduar aquest pas, o és un cinquè de l'època. També el 6a+ de la sisena i última tirada apreta molt pel grau que marca, però és un passet que es pot fer tranquilament amb un pas d'estrep.



L'aproximació és molt còmode si agafes la pista de Rúbies fins a una casa en ruines, passat l'assentament humà on de vegades passeja una truja immensa pel prat... Passada la casa en ruines gires a la dreta i agafes una nova pista fins a un replanet, ja a la vertical de la mateixa paret, molt visible des de lluny. A partir són uns 20 o 25 minuts pujant per un camí dret però bo.



Resum:

Via Peque Mantecas, Roca Alta, Vilanova de Meià, 29.12.2011
160m de via en 6 tirades amb un màxim de dificultat de 6a+ (V obligat segons el Luichy). Advertència: que és grau antic.
Material: friends de totes les mides i fins al Camalot nº 2. Algun tascó mitjanet útil.
Temps: 3h30 anant una mica per feina.
Companys de cordada: Toni/Wolfgang

• Comentaris [0]